HÀBITAT: PRATS ALPINS
Aquests hàbitats estan constituïts per grans extensions de vegetació herbàcia situades a les parts més elevades de la muntanya, entre els cims i el límit del bosc subalpí (per sobre dels 2400m).
Les dures condicions climàtiques només fan possible la presència d’algun arbust aïllat de baix port i les plantes herbàcies que aquí hi trobem són molt resistents i estan molt ben adaptades. Durant l’hivern, tot i la gran quantitat de neu, és aigua que a l’estar glaçada no pot ser utilitzada per les plantes, pel que han d’estar molt ben adaptades a la sequera i a les baixes temperatures (formen coixinets que creen microclimes, arrels molt profundes, pilositat…). A la primavera, amb el desglaç, la vida esclata en color, una gran varietat de flors apareixen ràpidament entre l’atapeïda herba baixa; són plantes amb flors molt grans en proporció a la seva mida, i de cicle ràpid.
És el regne de l’isard (Rupricapra pyrenaica), la marmota (Marmota marmota), el talpó dels prats (Microtus arvalis), el llangardaix pirinenc (Lacerta agilis) tot i que també arriba a l’estatge subalpí, i de gran diversitat de papallones i altres invertebrats. Aquestes espècies de fauna han d’estar ben adaptats als canvis climatològics de les diferents estacions de l’any, ja sigui hibernant, acumulant rebost o realitzant migracions altitudinals.
A l’estiu la major part d’aquests prats són pasturats per ramaderia extensiva, actualment bàsicament de cavalls i vaques.
Un dels hàbitats que més ofereix és un dels més maltractats:
- L’EROSIÓ provocada per vehicles com BTT i motos, o al derrapar i córrer a peu fora dels itineraris senyalitzats, crea zones de sòl nu difícilment recuperables, on no hi poden créixer les plantes.
- La SOBRE-FREQÜENTACIÓ de persones a determinades zones provoca que la flora sigui trepitjada repetidament.
- La CONSTRUCCIÓ D’INFRAESTRUCTURES destrueix completament l’hàbitat.
- La SOBRE-PASTURA per part de la ramaderia no deixa prou temps per a que creixin les plantes als prats i per tant, que hi apareguin les flors, impedint així el seu cicle biològic. El trepig reiterat també provoca erosió.
- Per contra, l’ABANDONAMENT DE LA PASTURA a les altituds més baixes provoca l’emmatament dels prats, convertint-los en zones arbustives.
