ACTIVITAT:
SKIMO I RAQUETES DE NEU
La fauna i flora que habita a l’alta muntanya està adaptada a les condicions climàtiques adverses d’aquest ambient, però és durant l’hivern, amb les baixes temperatures i l’arribada de la neu, quan la vida es torna més difícil…
PROBLEMES QUE POT OCASIONAR
Allò que a la primavera pot ser una molèstia menor (un ensurt, un moment estressant, una volada de més… ) a l’hivern pot suposar la diferència entre viure i morir, ja que és una època amb poc aliment disponible i moltes espècies tenen l’energia justa per sobreviure sense pràcticament moure’s.
BONES PRÀCTIQUES
Per això, és necessari que els esquiadors de muntanya, els que practiquen el fora-pistes i els raquetistes siguin conscients de la vulnerabilitat de la fauna alpina a l’hivern i que segueixin les següents recomanacions:
- Practicar l’activitat a una estació d’esquí preparada sempre que sigui possible, circulant pel lateral de les pistes en fila d’un, sense endinsar-se al bosc i seguint la normativa de l’estació.
- Si no es practica a una estació, transitar per camins principals i per itineraris senyalitzats.
- Planificar la ruta evitant zones amb presència de fauna amenaçada.
- En algun cas, si no hi ha alternativa i s’ha de travessar una zona amb presència de fauna amenaçada, cal seguir les traces d’altres esquiadors i raquetistes, circulant per sobre o just pel costat, per tal de concentrar les molèsties i permetre l’existència de zones de tranquil·litat per a la fauna.
- En zones amb presència de gall fer, al ser un ocell forestal, cal desplaçar-se per espais oberts, evitant travessar el bosc i sense acostar-se als límits. Si en algun punt no hi ha alternativa, passa pel bosc sense entretenir-te i en silenci.
- En cas de detectar fauna amenaçada, allunya-te’n ràpid i en silenci, evitant la seva fugida sempre que sigui possible.
