ESPÈCIE: PERDIU BLANCA (Lagopus muta)
La reina del camuflatge
Es tracta d’un dels ocells que viu a més altitud, trobant-la allà on sembla que la vida ja no és possible… A tarteres, cims i prats alpins, està molt ben adaptada a les condicions de l’estatge alpí, resistint les condicions adverses típiques de l’alta muntanya.
Una de les adaptacions més sorprenents d’aquesta espècie és el canvi de color del seu plomatge al llarg de l’any. Per tal de passar desapercebuda i sobreviure davant dels depredadors com l’àguila daurada (Aquila chrisaetus) o la guineu (Vulpes vulpes), a l’estiu presenta un plomatge pigallat de tons marrons, grisos, negres i blancs que la camuflen entre els rocs de les tarteres i prats, en canvi, a l’hivern les seves plomes són canviades per d’altres totalment blanques, que li permeten passejar sobre la neu sense ser detectada pels depredadors. Els mascles presenten una mena de cella (carúncula) de color vermell molt viu, especialment evident durant el zel.
Per poder sobreviure al fred té les plomes del cos dobles, per evitar perdre calor corporal. A més, té les potes completament plomades fins als dits.
És una espècie resident durant tot l’any a les muntanyes del Pirineu (no migradora), però que en funció de les condicions climàtiques pot realitzar petits moviments altitudinals sempre dins de l’estatge alpí, per sobre del límit del bosc. Durant l’estiu i tardor s’agrupen a les zones més elevades, i a l’hivern romanen soles o en parelles generalment a cotes més baixes, on puguin trobar neu per refugiar-se i petites clapes amb herba per alimentar-se.
L’època de zel és entre abril i juny, moment en què fan el niu a terra, a tarteres i prats d’alta muntanya, sense cap tipus de protecció ni cobert. Només cova la femella, i un cop neixen els pollets ja segueixen a la mare de propi peu (són nidífugs).
La perdiu blanca del Pirineu és una subespècie endèmica, Lagopus muta pyrenaica, que es troba al límit sud de la distribució de l’espècie, aïllada de les altres poblacions europees. A Catalunya està catalogada amb el grau d’amenaça de Vulnerable.
- Es veu afectada per la MASSIFICACIÓ DE LES ACTIVITATS LÚDIQUES I ESPORTIVES A L’ALTA MUNTANYA. La presència continuada d’esquiadors, raquetes de neu, excursionistes, BTT, runners, vehicles motoritzats, gossos deslligats… li poden provocar estrès, que si és reiterat pot tenir conseqüències greus. Aquest fet és especialment rellevant a l’hivern, podent afectar la seva condició corporal i condicionant així l’èxit de la seva reproducció. La presència humana també comporta un increment de depredadors generalistes (com les guineus), que es veuen atrets per les restes de menjar dels visitants.
- La COL·LISIÓ AMB INFRAESTRUCTURES, especialment amb els cables de les estacions d’esquí, pot ser una causa important de mortalitat.
- El CANVI CLIMÀTIC pot tenir conseqüències molt rellevants sobre la perdiu blanca, especialment a les muntanyes pirinenques, les més meridionals de tota la seva distribució. Les conseqüències derivades del canvi climàtic són múltiples:
INCREMENT DE LA DEPREDACIÓ: l’increment de la temperatura redueix la quantitat de neu i la seva durada als cims de les muntanyes. Una perdiu blanca completament blanca sobre un sòl verd perd el seu poder d’invisibilitat, i es converteix en un blanc perfecte per als depredadors.
FRAGMENTACIÓ I PÈRDUA D’HÀBITAT: l’increment de la temperatura permet que els boscos puguin sobreviure a més altitud, provocant la pèrdua, fragmentació i conseqüentment aïllament de l’hàbitat de la perdiu blanca. Aquest fet es suma a la pèrdua d’hàbitat com a conseqüència de l’obertura de nous camins, que esdevenen una via d’entrada per als vehicles motoritzats, o la construcció de pistes d’esquí que modifiquen totalment una àmplia zona muntanyosa.
DISMINUCIÓ DE L’ÈXIT REPRODUCTOR: els episodis climàtics extrems poden provocar la destrucció o abandonament de nius durant la incubació o la supervivència dels pollets un cop han nascut.
