HÀBITAT: TARTERES I ROQUISSARS

Zones pedregoses formades per acumulacions de roques als vessants d’una muntanya, a vegades constituïdes per rocs més o menys grans i fixes que acostumen a estar coberts per líquens, i d’altres formades per petites pedres molt mòbils. Les podem trobar en grans extensions o de tan sols uns metres de superfície.

Malgrat la seva aparença buida i erma són ambients molt interessants que acullen espècies de flora molt adaptades i úniques, com la falguera de tartera (Cryptogramma crispa) o la rosella alpina (Papaver alpinum). Les tarteres serveixen també de refugi per a moltes espècies d’animals, com la perdiu blanca (Lagopus muta), l’ermini (Mustela erminea), el talpó de tartera (Chionomys nivalis), diverses espècies de sargantana amenaçades i endèmiques del Pirineu (la sargantana pallaresa Iberolacerta aurelioi, la sargantana aranesa Iberolacerta aranica i la sargantana pirinenca Iberolacerta bonnali) o el ratpenat orellut alpí (Plecotus macrobullaris) que dorm i es refugia durant el dia entre les roques i a fissures.

Tot i no ser dels ambients més acollidors i de fàcil caminar, aquests hàbitats també tenen impactes i amenaces:

  • La SOBRE-FREQÜENTACIÓ de persones, sobretot si ho fan amb bicicletes BTT, amb vehicles motoritzats, corrents o derrapant, erosionen i modifiquen el paisatge de les tarteres, alterant l’estructura de l’hàbitat i el microclima associat, imprescindible per a la supervivència de la flora endèmica especialitzada i afectant la fauna que viu sota el rocam.
  • La CONSTRUCCIÓ DE PILES DE PEDRA o fites, actualment molt de moda, tot i semblar una activitat totalment inòqua, té uns efectes molt importants sobre la flora d’aquests hàbitats, ja que alteren el microclima al que estan adaptades, especialment pel que fa a l’ombra/sol al que estan exposades i la temperatura.
  • AMENACES: CANVI CLIMÀTIC | MASSIFICACIÓ
PÀGINES RELACIONADES
COMPARTEIX