ESPÈCIE: MUSSOL PIRINENC (Aegolius funereus)

L’ulular de la nit

Petit mussol de coloració molt fosca amb puntejat blanc. Espècie pròpia d’altes latituds de l’hemisferi nord, que troba als boscos subalpins dels Pirineus el seu límit de distribució meridional. Viu a boscos madurs de pi negre i/o d’avets, entre els 1500 i els 2400 metres d’altitud.

Utilitza per reproduir-se antics nius de picot negre, habitualment cavitats fetes en arbres morts de gran diàmetre que es mantinguin en peu. És un caçador estrictament nocturn i altament eficaç, sent capaç de detectar les seves preses (principalment petits mamífers) fins i tot sota la neu. Les femelles d’aquesta espècie tenen un caràcter nòmada, són les que dispersen llargues distàncies; mentre que els mascles són territorials i canten per atreure les femelles cap als seus territoris.

Fins els anys 80 la ciència no tenia constància de la seva presència al Pirineu, tot i que els pastors de muntanya ja en parlaven sense saber de quina espècie es tractava.

El mussol pirinenc es troba amenaçat i està catalogat com a Vulnerable a Catalunya. Degut als requeriments d’hàbitat tan concrets que necessita (boscos madurs subalpins amb forats de picot negre, elevades densitats de micromamífers i clarianes o petits espais oberts on caçar-los) qualsevol modificació inadequada del seu hàbitat pot tenir conseqüències importants sobre les seves poblacions.

Algunes de les principals amenaces a les que s’enfronta l’espècie, que fan perillar la seva presència als nostres boscos subalpins són:

  • Una GESTIÓ FORESTAL INADEQUADA, que no tingui en compte els requeriments de l’espècie.
  • Una INCORRECTA PLANIFICACIÓ DEL TERRITORI a l’hora de crear noves infraestructures, com estacions d’esquí, obertures de camins…
  • AMENACES: PÈRDUA D'HÀBITAT | CANVI CLIMÀTIC | INCREMENT DE DEPREDADORS | GESTIÓ FORESTAL INADEQUADA
PÀGINES RELACIONADES
COMPARTEIX