HÀBITAT: MOLLERES
Les molleres o torberes són conques lacustres, generalment d’origen glacial, que actualment estan cobertes per vegetació saturada d’aigua amb gran quantitat de matèria vegetal més o menys descomposta. Les molleres recorden a una esponja, i estan paisatgísticament formades per nombrosos rierols d’aigües quietes i petites basses.
Són un paradís per tot tipus de fauna, des d’amfibis com la granota roja (Rana temporaria), el tritó pirinenc (Calotriton asper) o el tritó palmat (Lissotriton helveticus), mamífers semiaquàtics com l’almesquera (Galemys pyrenaicus) o la musaranya d’aigua (Neomys fodiens), rèptils com la sargantana de mollera (Zootoca vivipara), libèl·lules com l’espiadimonis de mollera (Aeshna juncea) o la libèl·lula quadrimaculada (Libellula quadrimaculata) i diverses espècies de papallones, algunes d’elles amenaçades, com el coure de mollera (Lycaena hippothoe), la muntayesa de mollera (Erebia oeme) o la donzella de la bistorta (Boloria eunomia).
La flora associada a les molleres és també d’un alt interès botànic. Trobant no només gran diversitat d’espècies rares d’orquídies, Carex, joncs i molses, sinó també les úniques espècies de plantes carnívores de la Península Ibèrica: la viola d’aigua (Pinguicula vulgaris), la dròssera (Drosera rotundifolia) i la Utricularia minor.
Es tracta d’un dels ambients de muntanya amb més encant i alhora dels més fràgils, amenaçat per:
- La CONTAMINACIÓ de l’aigua.
- La SOBRE-FREQÜENTACIÓ i SOBRE-PASTURA, tant per part de persones com de bestiar; el trepig compacta el sòl i malmet la cobertura vegetal, destruint l’equilibri d’aquest delicat ecosistema.
- L’EXTRACCIÓ D’AIGUA freàtica, de les fonts o el drenatge per sanejament provoca la dessecació de les molleres.
- El CANVI CLIMÀTIC està reduint la quantitat d’aigua en aquests ambients.
