ESPÈCIE: GALL FER (Tetrao urogallus)

El fantasma del bosc

És l’ocell més emblemàtic dels boscos de muntanya del Pirineu i Prepirineu, bàsicament de coníferes (principalment de pi negre, però també de pi roig i avets) amb presència de sotabosc arbustiu (neret, ginebró, nabiu i/o boixerola).

Es tracta d’un ocell de mida gran (2-4 kg) que es passa la major part del temps caminant per terra, tot i que pot volar perfectament i dorm a les capçades dels arbres, on hi troba més seguretat.

Té un marcat dimorfisme sexual; els mascles són més grans que les femelles i presenten un plomatge principalment negre, amb les ales marrons, el pit blau-verd tornassolat, el bec color ivori i una mena de cella (carúncula) vermella molt evident; les femelles, en canvi, són més petites i tenen un plomatge molt més críptic, amb tons terrossos, marrons, negres i taronges, així passen desapercebudes quan incuben els ous als nius que fan a terra.

És una espècie sedentària (no migradora) però realitzen petits desplaçaments en funció de l’època de l’any i els seus requeriments ecològics. A l’hivern es situen a les parts més altes del bosc, on les condicions climàtiques són més dures però hi troben menys depredadors i la tranquil·litat que necessiten. Tot i que la major part de l’any són animals solitaris, a la primavera mascles i femelles d’una mateixa zona es reuneixen als cantaders, uns punts molt concrets del bosc on els mascles competeixen entre ells cantant per atraure les femelles i copular. Les zones de cria acostumen a ser properes als cantaders, però riques en sotabosc que proporcioni aliment i refugi als polls, principalment invertebrats. A l’estiu i tardor adults i joves busquen zones del bosc amb abundants fruits, com el nabiu o la boixerola.

El gall fer es troba actualment En Perill d’Extinció a Catalunya, degut a la forta davallada poblacional que està patint els darrers anys. Entre el 2005 i el 2015 es va constatar una disminució de més del 30% dels exemplars, que a determinades zones com a la Cerdanya va arribar al 70%. Des del 2015 fins a l’actualitat ha seguit disminuint, fins al punt d’haver patit extincions locals. El 2020 al Pallars Jussà ja no es va detectar cap gall cantant.

El gall fer es veu afectat per múltiples factors:

  • La MASSIFICACIÓ HUMANA de les muntanyes durant qualsevol època de l’any. La presència d’excursionistes, esquiadors, raquetes de neu, motoristes, boletaires, BTT… li provoquen estrès fisiològic, que si és continuat pot tenir conseqüències greus sobre el sistema immunitari, la reproducció o fins i tot sobre la supervivència, especialment a l’hivern, quan volades reiterades poden acabar amb les reserves energètiques i provocar la mort per esgotament.
  • La COL·LISIÓ AMB INFRAESTRUCTURES com poden ser els remuntadors de les pistes d’esquí, les línies elèctriques o els filats ramaders.
  • També es veu perjudicat per la GESTIÓ FORESTAL INADEQUADA, que es realitzi sense tenir en compte els seus requeriments d’hàbitat o en les èpoques en què necessita més tranquil·litat (reproducció i hivernada). Les pistes de desembosc que no es tanquin i senyalitzin degudament, es transformen en una via d’entrada dels vehicles motoritzats cap al seu hàbitat.
  • El desequilibri de la xarxa tròfica provocat per la manca de grans depredadors com el llop, ha provocat un INCREMENT D’UNGULATS SALVATGES, especialment la daina i el cérvol, que eliminen el sotabosc que el gall necessita per sobreviure i reproduir-se, i un INCREMENT DE CARNÍVORS MITJANS, com la marta, la fagina o les guineus, els principals depredadors del gall fer.
  • A més, no podem oblidar-nos del CANVI CLIMÀTIC, que pot tenir diversos efectes negatius, entre ells preveu sequera als estius que farà perillar la disponibilitat de fruits al sotabosc, i pluges intenses i pedregades a l’època de reproducció.
  • AMENACES: PÈRDUA D'HÀBITAT | CANVI CLIMÀTIC | MASSIFICACIÓ | INCREMENT DE DEPREDADORS | GESTIÓ FORESTAL INADEQUADA | INFRAESTRUCTURES
PÀGINES RELACIONADES
COMPARTEIX

RECURSOS RELACIONATS

TOTS ELS RECURSOS