ESPÈCIE: FLORA DE PRATS SUBALPINS
L’explosió de vida en colors
Quan arriba la primavera a la muntanya i es fon la neu dels prats, emergeix un mosaic de mil colors i formes que omple de vida aquests hàbitats. La responsable d’aquest espectacular canvi al paisatge és la flora subalpina.
La flora subalpina inclou una gran riquesa d’espècies, de totes les mides, formes i colors. Podem trobar-hi flors molt grans com el marcòlic groc (Lilium pyrenaicum) o tant petites que s’han d’agrupar per fer-se visibles, com és el cas de la bistorta (Polygonum bistorta) o les escabioses.
A més de la seva bellesa, són la base de la xarxa tròfica, proporcionant aliment i refugi a una gran quantitat d’invertebrats, els quals són alhora aliment d’altres depredadors, com ocells, rèptils o mamífers.
Algunes d’aquestes espècies tenen requeriments molt estrictes, ja sigui climàtics, d’acidesa del sòl, profunditat del sòl, lluminositat, o altres, que les fa ser rares i vulnerables.
Tot un paradís de vida i un regal per a la vista que cal cuidar, del que nosaltres en som la principal amenaça:
- L’EROSIÓ provocada per les bicis i les motos crea zones de sòl nu on no hi poden créixer les plantes.
- La SOBRE-FREQÜENTACIÓ de persones a determinades zones provoca que la flora sigui trepitjada repetidament i desapareguin les espècies més sensible.
- La CONSTRUCCIÓ D’INFRAESTRUCTURES, com les pistes d’esquí, pot destruir l’hàbitat d’aquestes espècies.
- La RECOL·LECCIÓ de la flora subalpina per part d’excursionistes té com a conseqüència la disminució d’individus i fins i tot d’espècies.
- La SOBRE-PASTURA, L’ENSITJAT I EL DALL REITERAT no permeten que les plantes arribin a fer llavor i, en ocasions, ni tan sols floreixen, de manera que la diversitat florística amb el temps disminueix.
- Per contra, l’ABANDONAMENT DE LA PASTURA, provoca l’emmatament dels prats, convertint-los en zones arbustives i finalment en bosc.
