ESPÈCIE: FLORA DE MOLLERA

Vivint entre dos mons

La saturació permanent d’aigua al sòl d’aquest hàbitat no fa possible la supervivència de qualsevol espècie de planta. La flora que habita a les molleres presenta adaptacions específiques per sobreviure a ambients aquàtics, motiu pel qual algunes d’aquestes plantes es consideren “rares”.

Si ens hi acostem, podem veure que hi predominen les molses (Sphagnum sp), que formen coixins compactes, les plantes del gènere Carex, que es barregen amb els colors de diverses orquídies i d’altres espècies com la bistorta (Polygonum bistorta), l’esvèrtia (Swertia perennis), el bruc d’aiguamoll (Erica tetralix) o la cotonera (Eriophorum latifolium).

Amb una mica de sort, podem trobar alguna de les plantes carnívores que viuen als Pirineus, totes elles d’ambients aquàtics: la viola d’aigua (Pinguicula vulgaris) i la dròsera (Drosera rotundifolia), que capturen i digereixen petits insectes gràcies a unes substàncies enganxoses que tenen a les fulles, o la Utricularia minor, que disposa d’unes estructures tipus trampa al llarg dels estolons per succionar a petits invertebrats. El fet de ser carnívores i alimentar-se d’invertebrats és una estratègia d’adaptació per sobreviure a les molleres, uns hàbitats molt pobres en nutrients.

Les molleres, són un dels hàbitats més sensibles a les pertorbacions i la seva rica flora associada es veu greument afectada per les mateixes amenaces:

  • La CONTAMINACIÓ de l’aigua
  • La SOBRE-FREQÜENTACIÓ, tant per ramaderia com per persones, compacta el sòl i malmet la cobertura vegetal.
  • La EXTRACCIÓ D’AIGUA freàtica, de les fonts o el drenatge per sanejament provoca la dessecació de les molleres i per tant la pèrdua de l’hàbitat necessari per la supervivència de la comunitat florística.
  • El CANVI CLIMÀTIC està reduint la quantitat d’aigua en aquests ambients i provoca estrès hídric a la vegetació.
  • AMENACES: PÈRDUA D'HÀBITAT | CANVI CLIMÀTIC | MASSIFICACIÓ | INTENSIFICACIÓ AGRO-RAMADERA
PÀGINES RELACIONADES
COMPARTEIX