HÀBITAT: BOSCOS SUBALPINS
Els boscos subalpins són els que trobem a més altitud, sent capaços d’arribar fins als 2300-2400 metres d’altitud. Majoritàriament estan formats per coníferes, principalment de pi negre (Pinus uncinata), però també de pi roig (Pinus sylvestris) o avets (Abies alba).
Aquests boscos marquen la línia divisòria entre l’estatge subalpí i l’alpí, constituint una autèntica barrera per als arbres que obre pas als matollars i prats alpins d’alta muntanya.
Aquestes pinedes de major altitud són el regne del gall fer (Tetrao urogallus), el mussol pirinenc (Aegolius funereus), el raspinell pirinenc (Certhia familiaris), la llucareta (Serinus citrinella) o la marta (Martes martes) al llarg de tot l’any; llocs de nidificació d’ocells com la becada (Scolopax rusticola) a la primavera-estiu; i refugi a l’hivern d’espècies com l’isard (Rupicapra pyrenaica). Aquests hàbitats acullen una rica comunitat d’espècies de fauna que troben el refugi i l’aliment necessari per sobreviure a les adversitats de la vida a la muntanya.
Silenciós, ferm i madur, però la seva seguretat també es veu compromesa per:
- La DESTRUCCIÓ de l’hàbitat per la obertura de nous camins i pistes, la construcció d’infraestructures com pistes d’esquí o l’obertura de nous espais per a la ramaderia.
- La GESTIÓ FORESTAL INADEQUADA, que no conservi rodals madurs, fusta morta en peu i a terra, i no respecti el sotabosc. O aquella que no tingui en compte els requeriments d’hàbitat de les espècies amenaçades que hi habiten i els moments de l’any més sensibles en què necessiten tranquil·litat.
